Saps què…?

Sovint rebem informació falsa sobre temes de seguretat alimentària

Aliment

Segurament per correu electrònic has rebut, alguna vegada, informació de contingut impactant i que sembla provenir d’una font seria i fiable. Sovint aquesta informació fa referència a temes de seguretat alimentària.

Et posaré alguns exemples que potser et són familiars:

Exemple 1:

¿Saps que la llet en cartó que no es ven dins termini de caducitat torna a la fàbrica per ser repasteuritzada i una vegada fet torna al supermercat? És increïble, veritat? Doncs la llei permet a las centrals lleteres repetir aquest cicle fins a 5 vegades, això acaba per deixar la llet amb poc sabor i amb una significativa reducció de qualitat i valor nutricional.

Quan la llet arriba al supermercat per a la seva venda al consumidor final, l’envàs ha d’exhibir un petit número que està marcat a la seva part inferior. Aquest número varia de l’1 al 5. El que més s’hauria de tolerar és comprar la llet fins al número 3, es a dir, llet que ha estat repasteuritzada 2 cops, recomanant no comprar cartons de llet els quals aquest número sigui 4 o 5, ja que això significa que la qualitat de la llet ha sigut molt degradada.

Exemple 2:

DANONE OBLIGAT A RETIRAR LA SEVA PUBLICITAT ENGANYOSA DESPRÉS DE 15 ANYS DE REITERACIONS I DANYS. Ja és oficial, des de finals de setembre de 2011, ja no hi ha publicitat a la televisió (francesa)

L’ «estudi sobre el iogurt» que ha escrit Didier Raoult*, investigador francès, en la prestigiosa revista científica «Nature» de setembre de 2009 a acabat per donar resultats.
Per al director del laboratori de virologia de la Timone de Marsella, els iogurts i altres begudes làcties inflades de probiòtics que posen a la venda des de fa prop de 20 anys tindrien una gran part de responsabilitat en l’epidèmia de obesitat que pateixen molts infants.

Els probiòtics que Danone afegeix sense fre en diversos iogurts segons les al·legacions de la marca emeses a la televisió, suposadament «reforcen» les defenses immunitàries. N’hi ha més de 1000 milions per producte d’Activia o d‘Actimel.
El més sorprenent és que aquests bacteris “actius i vius”, segons Danone, són els mateixos que els que s’utilitzen des de fa molt de temps en la cria industrial com potenciadors del creixement per fer engreixar més ràpidament als porcs i als pollastres. Un porc sobrealimentat de probiòtics guanya un 10% de pes.

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) intenta, a través de la seva pàgina web, donar una resposta als consumidors preocupats que reben aquest tipus d’informació. Us adjuntem l’enllaç on podeu llegir les respostes.

http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1349/doc17535.html

Per exemple, en el cas del reciclatge de la llet caducada, l’ACSA ens indica que es tracta d’una informació falsa i enganyosa. La normativa comunitària vigent a la UE prohibeix la reutilització d’aliments caducats per al consum humà. La llet UHT és un producte de llarga durada i de gran consum, cosa que facilita que no es produeixin retorns per motius de caducitat.

Segons la informació obtinguda de les indústries del sector, el número que hi ha en la part inferior d’alguns envasos correspon a un sistema de control de qualitat de l’empresa que fabrica els envasos. Concretament, els envasos són produïts en grans bobines, cada una de les quals conté cinc rotllos amb seqüències d’envasos. El número esmentat identifica el rotllo del qual s’ha fabricat l’envàs.

També tenim una resposta per l’exemple 2. En aquest cas l’ACSA ens indica que els termes en què està redactada la informació son inexactes i enganyosos.

Els probiòtics poden tenir un efecte de millora de l’eficiència en l’aprofitament dels nutrients de la dieta, de la mateixa manera que també el tenen les vitamines, el minerals i el àcids grassos essencials, així com també la dieta equilibrada o el manteniment d’un estat de salut òptim. Associar el consum de probiòtics als actuals problemes d’obesitat en els països occidentals és centrar l’atenció en un factor absolutament col·lateral i anecdòtic, ja que aquest problema s’associa actualment a la dieta i el sedentarisme com a principals factors causals. Així mateix, extrapolar els efectes observats en els animals a les persones i relacionar estudis sobre usos dels probiòtics en el tractament de nens afectats per diarrea amb la epidèmia d’obesitat infantil es una inferència difícil de justificar des del punt de vista científic sense la realització d’estudis més exhaustius.

Podeu trobar altres informacions enganyoses i les seves respostes en l’enllaç que hem adjuntat més amunt.

Conclusió: internet pot ser una bona eina per ampliar els nostres coneixements en molts temes però sempre cal buscar la informació en portals fiables. Si el que volem verificar és sobre seguretat alimentària tenim molta informació a la pàgina web de l’ACSA i, a més petita escala, Altimir Assessoria intenta oferir aquest mateix servei a través dels successius “saps què?”.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.